avui divendres dia 31 de març assaig de metalls preparant repertori de sardanes.
demà dissabte 1 d'abril mati bolo de cobla a roses
diumenge dia 2 d'abril tarda bolo de cobla a la garrotxa.
viernes, 31 de marzo de 2017
viernes, 17 de marzo de 2017
francesc camps i comellas (juny de 1934 - març de 2017)
extret del wikipedia petit homenatge al compositor i music francesc camps.
Francesc Camps i Comellas (Granollers, 28 de juny de 1934) és un pianista i compositor de sardanes.
Fill de Pere Camps i Marsans, instrumentista de violí, tible i també compositor de sardanes. Les primeres lliçons musicals les va rebre de Josep Maria Ruera, però la seva vinculació amb la sardana començà als 8 anys amb el mestre Martí Juliol, un dels components de la cobla del seu pare. Als 11 anys, quan la seva família es traslladà a Cassà de la Selva, comença a estudiar piano amb Pere Mercader i Terrades, fill del compositor Pere Mercader Andreu.
L'any 1953 marca un punt i a part en la seva vida. Té 18 anys, fa 8è de piano i obté la medalla d'or del Conservatori del Liceu de Barcelona. I d'altra banda, els Camps, pare i fill, ingressen a La Principal de Cassà. Hi actuà esporàdicament durant tres anys a La Principal de Cassà com a pianista-director i trombó, instrument que coneix per ensenyances de Modest Puig. Després del servei militar, arrodoní els seus estudis de piano i començà una sèrie de temporades com a pianista en diferents conjunts.
Després d'això funda el conjunt "Camps y su Ritmo" i durant quatre anys es passa els estius tocant a Tossa de Mar i els hiverns a Suïssa. A continuació toca setze anys amb el conjunt "Els Supers", del qual va ser un dels fundadors i també director.
Al final dels 70, quan decaigué l'eufòria dels conjunts, tornà a la cobla, i a l'octubre de 1981 entrà a la Ciutat de Girona com a trombó, per malaltia de Pere Cortada. Passà després a segon fiscorn i el 1987, quan hi hagué canvis importants a la cobla, n'assumí les funcions de director.
També va ser professor de piano (1981-1982) al Conservatori Isaac Albéniz, de Girona. El 1996 per jubilació deixà la cobla. Porta escrites més de 120 sardanes. Viu a Cassà de la Selva (1999).
Comentari personal:
les seves sardanes son totalment innovadores en quant a llenguatge i sonoritat de la cobla. la primera sardana que vaig tenir el plaer de tocar va ser castell de rubí. amb una sonoritat que donava a la cobla molta força.
vaig tenir el plaer de tenir.l ho de company a la cobla ciutat de girona. francesc reposa en pau.
viernes, 10 de marzo de 2017
altres fotografies
cercavila de reis a empuriabrava.
assajant amb la cobla castellonina.
tertúlia amb en josep gispert i en toni giner.
foto gentilesa de l'avi jacupo a vilamacolum.
fotografia amb en riumalló, en pere teixidor i en jordi pujol al camping sardanista. gentilesa de jaume nonell.
assajant amb la cobla castellonina.
tertúlia amb en josep gispert i en toni giner.
foto gentilesa de l'avi jacupo a vilamacolum.
fotografia amb en riumalló, en pere teixidor i en jordi pujol al camping sardanista. gentilesa de jaume nonell.
llegat musical de pere cortada i carbonell a Castelló d'Empúries
Vull compartir aquest article del diari de girona de dilluns 6 de març d'enguany.
Excelent article de la inés padrosa.
Ahir al matí, en Pere Bañeras, músic, al mateix
temps que em felicitava pel reportatge del Dominical m'informava del
traspàs d'aquest músic castelloní. Unes hores més tard, a Facebook, la
Coral Castellonina posava la seva nota de condol del qui fou el fundador
de l'agrupació.
Sabia del seu precari estat de salut per diverses fonts. Fa cosa de dos mesos em vaig posar en contacte amb ell per sol·licitar-li unes dades per a l'actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), obra en la qual figurava. Sabia, també, que alguns músics l'anaven a veure de tant en tant per donar-li ànims. Finalment, la matinada del diumenge 4 de març ha acabat el seu patiment.
En Pere des de petit es va decantar per la música, la va viure i va fer que la gent de Castelló s'involucrés amb ella. Actualment Castelló, musicalment parlant, recull el que ell va sembrar a la dècada dels anys 80 del segle XX.
Va ser un dels deixebles del mestre Blanch de Castelló –amb qui s'inicià en el violí–, a la ciutat de Figueres ho fou de Camil·la Lloret i Arseni Corsellas. I, de nou a Castelló, en Pepito Genís li va ensenyar el trombó de vares i el fiscorn.
Va formar part de diverses formacions com la Cobla-Orquestra Catalunya, de Bordils; la Lira, de Sant Celoni; La Caravana, de Torroella de Montgrí; la Maravella, de Caldes; i La Principal de la Bisbal, amb la qual va viatjar arreu d'Espanya i d'Europa.
La guspira de la música a Castelló
Cortada va donar un fort impuls musical a Castelló d'Empúries des de dues vessants: la creació de la Coral Castellonina i de l'Escola Municipal de Música. L'any 1987 va fundar la Coral Castellonina, de la qual en va ser director fins a l'any 1996.
L'any següent va focalitzar els seus esforços en la pedagogia musical: va posar en marxa l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries, de la qual en fou nomenat director (1988-1/7/2007). A l'escola s'ensenyaren els instruments clàssics i de cobla, i ell mateix va ser professor de solfeig, piano, violí, fiscorn, trombó i trompeta.
Un altre dels objectius era ensenyar l'alumne a ser membre d'un grup, per això va crear diverses formacions musicals: el grup de corda, el grup de metall, l'orquestra i les cobles (Els Rossinyolets, l'Empordanesa i la Castellonina). Alguna d'aquestes formacions, juntament amb la Coral Castellonina, amenitzaren moltes festes i portaren la música a llocs com Portugal, Alemanya o Finlàndia.
L'arxiu de música de Pere Cortada
Cortada va iniciar un arxiu de música catalana, i de música de sardana de músics castellonins en particular, música per a cobla que va cedir a l'Escola de Música. En el moment de la seva jubilació l'arxiu constava de més de 5.000 particel-les de sardanes, 200 ballets d'esbart, manuscrits originals, música per a cobla, un gran repertori de cançons per a coral, música religiosa i material fotogràfic. Va impulsar la gravació de dos CD's de sardanes d'autors castellonins, un interpretat per La Principal de la Bisbal, i l'altre amb la cobla Els Rossinyolets.
Excelent article de la inés padrosa.
El llegat musical de Pere Cortada Carbonell (1940-2017)
inés padrosa gorgot 06.03.2017 | 10:28
El llegat musical de Pere Cortada Carbonell (1940-2017)
Sabia del seu precari estat de salut per diverses fonts. Fa cosa de dos mesos em vaig posar en contacte amb ell per sol·licitar-li unes dades per a l'actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), obra en la qual figurava. Sabia, també, que alguns músics l'anaven a veure de tant en tant per donar-li ànims. Finalment, la matinada del diumenge 4 de març ha acabat el seu patiment.
En Pere des de petit es va decantar per la música, la va viure i va fer que la gent de Castelló s'involucrés amb ella. Actualment Castelló, musicalment parlant, recull el que ell va sembrar a la dècada dels anys 80 del segle XX.
Va ser un dels deixebles del mestre Blanch de Castelló –amb qui s'inicià en el violí–, a la ciutat de Figueres ho fou de Camil·la Lloret i Arseni Corsellas. I, de nou a Castelló, en Pepito Genís li va ensenyar el trombó de vares i el fiscorn.
Va formar part de diverses formacions com la Cobla-Orquestra Catalunya, de Bordils; la Lira, de Sant Celoni; La Caravana, de Torroella de Montgrí; la Maravella, de Caldes; i La Principal de la Bisbal, amb la qual va viatjar arreu d'Espanya i d'Europa.
La guspira de la música a Castelló
Cortada va donar un fort impuls musical a Castelló d'Empúries des de dues vessants: la creació de la Coral Castellonina i de l'Escola Municipal de Música. L'any 1987 va fundar la Coral Castellonina, de la qual en va ser director fins a l'any 1996.
L'any següent va focalitzar els seus esforços en la pedagogia musical: va posar en marxa l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries, de la qual en fou nomenat director (1988-1/7/2007). A l'escola s'ensenyaren els instruments clàssics i de cobla, i ell mateix va ser professor de solfeig, piano, violí, fiscorn, trombó i trompeta.
Un altre dels objectius era ensenyar l'alumne a ser membre d'un grup, per això va crear diverses formacions musicals: el grup de corda, el grup de metall, l'orquestra i les cobles (Els Rossinyolets, l'Empordanesa i la Castellonina). Alguna d'aquestes formacions, juntament amb la Coral Castellonina, amenitzaren moltes festes i portaren la música a llocs com Portugal, Alemanya o Finlàndia.
L'arxiu de música de Pere Cortada
Cortada va iniciar un arxiu de música catalana, i de música de sardana de músics castellonins en particular, música per a cobla que va cedir a l'Escola de Música. En el moment de la seva jubilació l'arxiu constava de més de 5.000 particel-les de sardanes, 200 ballets d'esbart, manuscrits originals, música per a cobla, un gran repertori de cançons per a coral, música religiosa i material fotogràfic. Va impulsar la gravació de dos CD's de sardanes d'autors castellonins, un interpretat per La Principal de la Bisbal, i l'altre amb la cobla Els Rossinyolets.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)