francesc camps i comellas (juny de 1934 - març de 2017)

extret del wikipedia petit homenatge al compositor i music francesc camps.

Francesc Camps i Comellas (Granollers, 28 de juny de 1934) és un pianista i compositor de sardanes.
Fill de Pere Camps i Marsans, instrumentista de violí, tible i també compositor de sardanes. Les primeres lliçons musicals les va rebre de Josep Maria Ruera, però la seva vinculació amb la sardana començà als 8 anys amb el mestre Martí Juliol, un dels components de la cobla del seu pare. Als 11 anys, quan la seva família es traslladà a Cassà de la Selva, comença a estudiar piano amb Pere Mercader i Terrades, fill del compositor Pere Mercader Andreu.
L'any 1953 marca un punt i a part en la seva vida. Té 18 anys, fa 8è de piano i obté la medalla d'or del Conservatori del Liceu de Barcelona. I d'altra banda, els Camps, pare i fill, ingressen a La Principal de Cassà. Hi actuà esporàdicament durant tres anys a La Principal de Cassà com a pianista-director i trombó, instrument que coneix per ensenyances de Modest Puig. Després del servei militar, arrodoní els seus estudis de piano i començà una sèrie de temporades com a pianista en diferents conjunts.
Després d'això funda el conjunt "Camps y su Ritmo" i durant quatre anys es passa els estius tocant a Tossa de Mar i els hiverns a Suïssa. A continuació toca setze anys amb el conjunt "Els Supers", del qual va ser un dels fundadors i també director.
Al final dels 70, quan decaigué l'eufòria dels conjunts, tornà a la cobla, i a l'octubre de 1981 entrà a la Ciutat de Girona com a trombó, per malaltia de Pere Cortada. Passà després a segon fiscorn i el 1987, quan hi hagué canvis importants a la cobla, n'assumí les funcions de director.
També va ser professor de piano (1981-1982) al Conservatori Isaac Albéniz, de Girona. El 1996 per jubilació deixà la cobla. Porta escrites més de 120 sardanes. Viu a Cassà de la Selva (1999).


Comentari personal:

les seves sardanes son totalment innovadores en quant a llenguatge i sonoritat de la cobla. la primera sardana que vaig tenir el plaer de tocar va ser castell de rubí. amb una sonoritat que donava a la cobla molta força.

vaig tenir el plaer de tenir.l ho de company a la cobla ciutat de girona. francesc reposa en pau.